Elements

El riu Manol

Un dels connectors biològics més importants de l'Alt Empordà

El riu Manol és un dels principals cursos fluvials de la comarca i constitueix, juntament amb la Muga, un dels connectors biològics més importants de l’Alt Empordà. El Manol neix a les immediacions de Lliurona –municipi d’Albanyà– i desemboca al riu Muga a l’alçada de Vilanova de la Muga. Presenta un recorregut en descens d’oest a est, baixant des dels darrers contraforts de l’Alta Garrotxa fins a la plana empordanesa. Durant el seu recorregut discorre pels municipis d’Albanyà, Cabanelles, Lladó, Navata, Avinyonet de Puigventós, Vilafant, Santa Llogaia d’Àlguema, Figueres, el Far d’Empordà, Vila-sacra i Vilanova de la Muga. En total uns 45 km de longitud. Aquesta considerable longitud fa que tingui una conca fluvial d’on en recull l’aigua d’unes notables dimensions. En ell hi desemboquen afluents com la Riera de Fregabous, el Rec de Cistella, el Rissec, el Rec de les Costes, el Torrent d’en Serra, el Rec d’Aragall i la Riera de Figueres ja a tocar la Muga.

El Manol entra al terme municipal de Figueres pel Pont del Príncep i fa la funció de límit fronterer amb el municipi del Far d’Emprodà tot recorrent la plana de conreus i extraccions d’àrids que queda entre el nucli de Figueres i la variant de la N-II. Posteriorment també marca el límit entre Figueres i Vila-sacra. El darrer nucli habitat pel qual passa abans de desembocar a la Muga és Palol de Vilatenim.

El Manol té al seu pas per Figueres un caràcter intermitent, amb períodes amb aigües permanents i amb períodes (els més secs) sense aigua. Per tant, el funcionament del riu depèn en gran mesura del règim de pluges produïdes al conjunt de la seva conca. Malgrat que en els moments sense aigua el riu presenta un aspecte entristit, quan l’aigua reapareix recupera la seva esplendor i el riu s’omple de vida. És el moment en què s’hi poden observar peixos, serps, granotes i nombrosos ocells d’ambients humits com l’ànecs coll-verd, la polla d’aigua, les fotges, els bernats pescaires, els martinets blancs o de més difícils d’observar com el martinet menut. Un ocell emblemàtic del Manol és l’abellarol. Aquest ocell de colors estridents (verd, blau, vermell), que recorda els ocells exòtics d’altres contrades, fa els seus nius als marges del Manol on hi viu en colònies i ocupa el cel amb el seu vol i cant característics.

Juntament amb la fauna, la vegetació és un dels valors naturals del Manol. La vegetació de ribera, que va associada als cursos d’aigua i a les zones humides, és considerada un valor natural de primer ordre i requereix vetllar pel seu manteniment. La vegetació de ribera del curs del Manol al seu pas per Figueres presenta trams on està ben constituïda i pot efectuar totes les funcions pròpies dels connectors, mentre que en altres sectors presenta diverses deficiències com, per exemple, una baixa cobertura o densitat en alguns trams, la substitució de la coberta arbòria per part de comunitats arbustives o herbàcies (bardisses, canyars), interrupcions de la vegetació de ribera per obres de canalització dels llits fluvials o per la presència de diversos tipus de construccions..

Una zona d’actuació prioritària és el tram on el Manol fa de límit entre els termes municipals de Figueres i del Far d’Empordà. Aquí la vegetació de ribera és gairebé inexistent i limitada a espècies arbòries de port baix com els tamarius. Per altra banda, el llit del riu presenta una amplada considerable i està desprovist també de comunitats de ribera ben desenvolupades. El resultat és la presència d’una discontinuïtat important, des del punt de vista de la connectivitat.

La preservació de la vegetació de ribera i la seva regeneració en aquells punts on està malmesa és un dels aspectes principals des de la perspectiva de la millora de la connectivitat biològica entre els diversos espais naturals presents a la comarca.

Imatges

Newsletter


Subscriu-te al nostre newsletter.