• Home/
  • Elements/
  • Els animals plaga de la ciutat de Figueres

Elements

Els animals plaga de la ciutat de Figueres

Figueres, com la resta de municipis i ciutats europees, ha d'actuar contra les plagues, ja que hi ha més d'un organisme que causa problemes, i cal aturar-ne el seu creixement abans que els efectes que puguin tenir per la població no empitjorin. Coloms, pardals, estornells, rosegadors, cotorretes de pit gris i paneroles, són els animals plaga de la ciutat. 

El colom (Columba livia var. domestica)

El colom és un ocell molt ben adaptat al medi urbà. Al seu  hàbitat natural viu en els forats de penya-segats del litoral, en canvi a les ciutats s'ha adaptat a viure dins de forats d'edificis i cases abandonades. La seva dieta bàsicament és granívora, però s'ha adaptat perfectament a l'alimentació urbana (pa, deixalles i llavors dels camps de conreu propers). Són aus sedentàries. A Figueres hi ha més de 3.000 exemplars, que es troben distribuïts per tota la ciutat, que es reprodueixen durant tot l'any, amb una mitjana de dos ous per posta, i la seva esperança de vida és de 5 anys.

Els problemes que originen els coloms són: vectors de malalties (salmonel·losi, grip aviària, criptococus...), degradació del mobiliari urbà per l'àcid úric dels seus excrements i molèsties als veïns per excrements, soroll i presència. 

Actualment els àmbits d'actuació contra aquesta espècie consisteixen en disminuir els llocs de cria i d'alimentació, col·locant punxes, pals o xarxes que els impedeixen el seu pas o bé amb l'ús de repel·lents. Es du a terme un control actiu capturant els individus amb gàbies amb un encebament previ, aquest control s'ha de dur a terme durant tot l'any. 

Es recomana no alimentar als coloms i tapar les finestres, portes, forats i llocs de ventilació, especialment d'habitatges i locals on no hi viu ningú, per evitar la seva entrada.

 

Nom comú

Colom

Nom científic

Columba livia var. domestica

Alimentació

Granívor, adaptat al pa

Reproducció

Tot l'any

Problemes

Danys als edificis, molèsties i vectors de malalties

 

L'estornell (Sturnus vulgaris)

L'estornell és una au que té part de la seva població sedentària a Catalunya, però la major part d'aquesta viu al nord i al centre d'Europa. La població de la resta d'Europa, ve a Catalunya, cap a la tardor, per tal de passar l'hivern en millors condicions. És una espècie omnívora, que sol alimentar-se en olivar llunyans de la ciutat. A Figueres es concentra una població aproximada de 100.000 exemplars al Parc Bosc, que causa moltes molèsties als ciutadans i ciutadanes. 

Els problemes que originen els estornells són: vectors de malalties (salmonel·losi, àcars, meningitis, toxoplasmosi...) i molèsties pel soroll, la brutícia i la mala olor. 

Actualment el seu control es  basa en desplaçar la població d'aquests estornells als afores de la ciutat, mitjançant alarmes sonores que imiten el so dels seus depredadors i repel·lents lumínics com petards o bengales. És un mètode que s'ha observat que funciona d'una manera correcta. A més, cal actuar quan arriben els primers estornells, ja que seran els que indicaran a la resta on serà el dormidor. 

Es recomana que s'avisi quan s'observi l'arribada dels primers estornells durant la tardor.

 

Nom comú

Estornell

Nom científic

Sturnus vulgaris

Alimentació

Omnívora

Reproducció

A Catalunya la majoria no es reprodueix

Problemes

Molèsties pel soroll, pudor, excrements, vectors de malalties i degradació dels parcs

 

El pardal (Passer domesticus)

El pardal és un ocell passeriforme petit de color negre-marró amb el ventre blanc. La seva dieta és bàsicament granívora i s'alimenta per terra fent saltirons, està molt  ben adaptat al pa. La seva època de reproducció és entre els mesos de febrer i maig. Construeix nius en arbres i a les esquerdes dels habitatges i edificacions. 

Els problemes que originen els pardals són: vectors de malalties, malmeten les façanes per l'àcid úric dels seus excrements i malmeten els  baixants d'aigua, cosa que quan plou, pot provocar inundacions. 

Es recomana posar barreres físiques com xarxes, per evitar la seva entrada o bé gel repel·lent als balcons, terrasses, façanes... i no alimentar-los.

 

Nom comú

Pardal

Nom científic

Passer domesticus

Alimentació

Granívora, adaptat al pa

Reproducció

Febrer a maig

Problemes

Danys a les façanes i baixants d'aigua i vectors de malalties

 

La cotorra argentina o cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

La cotorra argentina o cotorreta de pit gris és una espècie invasora procedent de Sudamèrica, que a causa de l'alliberament d'exemplars en captivitat ha colonitzat nous indrets, entre ells Figueres, on s'hi ha pogut adaptar perfectament, ja que ha trobat tots els recursos necessaris. És una au de color verd amb les plomes del ventre, del coll i de la cara grises, i les rèmiges de color blavós. És una au bàsicament granívora al seu  hàbitat natural, però a les ciutats s'ha adaptat perfectament al pa i a altres restes de menjar. Aquesta au construeix grans nius, amb petites cambres, dalt dels arbres o d'estructures humanes, com pals de llum o de telèfon. Dins de cada cambra hi viuen entre 2 i 5 exemplars, i per tant són nius que poen arribar  a pesar 150 kg. La seva època de reproducció és entre el març i l'agost. 

Els problemes que originen les cotorres són: risc de caiguda dels nius, degradació de les estructures i dels arbres ornamentals on fan els nius, vectors de malalties (Chlamydia psittaci), molèsties pel soroll, danys a l'agricultura i com que es tracta d'una espècie invasora, risc de desplaçar espècies autòctones com la merla o la garsa. 

Actualment el seu control es basa en la poda periòdica de les palmeres (arbres on generalment fan els nius) i la retirada dels seus nius. 

Es recomana no alimentar-les ni alliberar-les, si no es pot cuidar, retornar-la a alguna protectora o botiga d'animals.

 

Nom comú

Cotorra argentina o cotorreta de pit gris

Nom científic

Myiopsitta monachus

Alimentació

Granívora, adaptada al pa

Reproducció

Març-agost, en els nius

Problemes

Molèsties pel soroll, vectors de malalties, risc de caiguda dels nius, desplaçament de les espècies autòctones i degradació d'arbres oranementals i estructures humanes

 

Els rosegadors

Els rosegadors també poden originar plagues molt molestes per la població. Aquests, els trobem al clavegueram, parcs, jardins i solars abandonats. Bàsicament, a Figueres se n'ha trobat tres espècies diferents:

La rata comuna (Rattus  norvegicus) és de color gris-marró fosc amb el ventre blanc. És un rosegador gran, d'uns 500 g de pes de mitjana. Es reprodueix durant tot l'any, entre unes 12 o 13 vegades, i la mitjana de cries que té per any és de 8. És un mamífer nocturn, excavador i que fa niu. La seva població està molt lligada a la presència d'aigua, per això viu al clavegueram, i la seva dieta és omnívora. 

La rata negra (Rattus rattus) és de color negre-gris. És un rosegador més petit que la rata comuna, fa més o menys uns 300 g de pes. La seva capacitat reproductiva també és inferior, ja que es reprodueix entre 5 i 6 vegades l'any, amb una mitjana de 5 cries l'any. La seva dieta és omnívora, i aquesta no viu al clavegueram. 

El ratolí domèstic (Mus musculus) és de color gris-marró fosc. És un rosegador que viu dins d'edificis i la seva dieta és omnívora. Aquest, es reprodueix entre 6 i 10 vegades l'any, amb una mitjana de 4 a 8 cries per gestació. 

Els problemes que originen els rosegadors són: vectors de malalties (àcars, ràbia, tifus, salmonel·losi, pesta, tirquinosi...), la no tolerància per part de la població, la seva alta capacitat reproductora i danys materials perquè ho rosseguen tot (cables, canonades...).

Actualment, el pla d'actuació que s'està duent a terme és el sanejament del medi, per tant es netegen periòdicament  les parcel·les públiques, així els petits mamífers no trobaran ni refugi ni aliment, també es saneja el clavegueram i es fa un sanejament mensual d'estacions porta esquer. 

Es recomana mantenir els solars i parcel·les en bones condicions, i sanejar-los de manera periòdica, tapar els forats i les esquerdes i netejar de manera contínua el clavegueram.

 

Nom comú

Rata comuna, Rata negra i Ratolí domèstic

Nom científic

Rattus norvegicus, Rattus rattus i Mus musculus

Alimentació

Omnívora (restes de menjar)

Reproducció

Taxa molt alta, durant tot l'any

Problemes

No tolerància de la població, danys materials, vectors de malalties

 

Les paneroles

Les paneroles o escarabats de cuina, causen diversos problemes per a la població. Tenen el cos aplanat amb unes antenes llargues i a les potes tenen unes espines. Són rastrejadores, i tenen ales, un parell normals, i un parell d'èlitres. Són animals nocturns, que nomé surten a l'estiu, quan troben la temperatura adient. A Figueres se n'han trobat tres espècies diferents:

La panerola alemanya (Blattella germanica) és de color marró clar, viu en llocs calents i humits i s'amaga entre les escletxes i rajoles. La trobem a la cuina i al lavabo. 

La panerola oriental (Blatta orientalis) és de color negre i viu en llocs ombrívols i humits. Aquesta, la trobem en garatges, desguassos i al clavegueram. 

La panerola americana (Periplaneta americana) és de color vermell i és l'única que vola. Viu en llocs ombrívols i humits i entra pels desaigües. La trobem al clavegueram. 

Els problemes que originen les paneroles són: vectors de malalties, al·lèrgies i la no tolerància per part de la població. 

Es recomana tapar les escletxes i les esquerdes, netejar el màxim possible, evitar que les canonades no perdin aigua, no deixar aliment a l'abast, tenir un bon estat de les connexions del clavegueram i evitar la humitat.

 

Nom comú

Panerola alemanya, Panerola oriental i Panerla americana

Nom científic

Blattella germanica, Blatta orientalis i Periplaneta americana

Alimentació

Restes de menjar i brutícia

Problemes

No tolerància per la població, al·lèrgies i vectors de malalties

 

Imatges

  • Colom (Columba livia var. domestica)
    Colom (Columba livia var. domestica)
  • Cotorra argentina o cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
    Cotorra argentina o cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
  • Estornells (Sturnus vulgaris)
    Estornells (Sturnus vulgaris)
  • Panerola alemanya (Blattella germanica)
    Panerola alemanya (Blattella germanica)
  • Panerola americana (Periplaneta americana)
    Panerola americana (Periplaneta americana)
  • Panerola oriental (Blatta orientalis)
    Panerola oriental (Blatta orientalis)
  • Pardal (Passer domesticus)
    Pardal (Passer domesticus)
  • Rata comuna (Rattus norvegicus)
    Rata comuna (Rattus norvegicus)
  • Rata negra (Rattus rattus)
    Rata negra (Rattus rattus)
  • Ratolí domèstic (Mus musculus)
    Ratolí domèstic (Mus musculus)

Newsletter


Subscriu-te al nostre newsletter.