• Home/
  • Notícies/
  • Figueres retrà homenatge a Abdó Terradas i Paulí

Notícies

Figueres retrà homenatge a Abdó Terradas i Paulí

Notícia 11/10/2011

L’any vinent, el 2012, es compleixen dos cents anys del naixement a la ciutat de l’escriptor, polític i ex alcalde figuerenc.

I per aquest motiu, el Govern municipal ja treballa en la programació de diferents actes per a la realització de l'homenatge. Uns actes que seran comissionats per la regidora i portaveu d’ERC al consistori, Mireia Mata, després que aquesta hagi accpetat la proposta de l'alcalde Vila per realitzar aquesta feina. 

L'alcalde valora el nomenament de Mireia Mata “com un fet molt important, que demostra la voluntat del Govern de comptar amb tots els regidors del consistori municipal -independentment del seu color polític- per encapçalar accions de ciutat perquè la ciutat la fem entre tots”.

Per la seva banda, Mata destaca que acceptem el comissionat de l'any Terradas pels valors que el personatge encarna: la ferma creença en uns ideals, l'esperança, la tenacitat, la coherència, que el porten a lluitar pels valors republicans. No va dubtar en saltar-se la legalitat vigent per coherència amb els seus principis, no va acatar unes lleis que considerava injustes, va demostrar amb la seva honradesa i persistència que la raó del poble no sempre és la dels governs. I cal recordar que fou elegit fin a cinc cop alcalde de Figueres, i hoste forçós del Castell de Figueres, per defensar la veu del poble”.

Biografia Abdó Terradas i Paulí (Figueres, 1812 – Medina Sidonia, Cadis, 1856)
Fill d'un tractant de grans i bestiar, Terradas va estudiar a Perpinyà. La seva actuació política va assolir inicialment una gran notorietat a Barcelona, on va passar a residir el 1840. Hi va fundar una organització secreta, la Societat Patriòtica, i va començar a difondre un ideari republicà a través de "El Republicano" (1842).

Antiesparterista, Terradas va ser escollit alcalde de Figueres el gener del 1842, però les autoritats no van acceptar l'elecció. Circumstància que va provocar que es repetissin les eleccions fins a cinc ocasions. Finalment, i després que es negués a jurar lleialtat a la regència de Baldomero Espartero -Duc de la Victòria- Terradas va ser empresonat al castell de Sant Ferran de Figueres, on hi va estar fins l'abril, quan es va exiliar a Perpinyà.

Des de Perpinyà va enviar el conegut Pla de la Revolució, conegut per la cançó de La campana i possiblement musicada per Josep Anselm Clavé, que va obtenir una extraordinària popularitat.

Mentre intentava recollir un fons econòmic per a preparar una insurrecció antiesparterista, deslligada però dels moderats, el polític figuerenc es va relacionar amb cabetians francesos i va ser implicat en el complot comunista de Tolosa (gener del 1843). Després de ser detingut i absolt, l’agost del 1843, Terradas va tornar a a Figueres on es va implicar amb el moviment centralista o de la Jamància.

Amb residència vigilada (primer a Vilafranca del Penedès, després a Sarrià), finalment va ser desterrat a Sigüenza (1844) i aviat va tornar a l'exili francès. Des de París, Terradas va llançar -el juliol de 1848- una crida als republicans espanyols instant a la insurrecció, alhora que criticava els matiners i la coalició entre republicans i carlins.

Després de la revolució del juliol del 1854, Terradas va ser escollit de nou alcalde de Figueres, càrrec que ocupar de l'octubre del 1854 al juliol del 1855. Moment en què el capità general Espartero va destituir l'ajuntament. Malalt, el polític figuerenc va residir els darrers mesos a Cadis.

Fonts:
·Diccionari biògrafic de l’Alt Empordà, Inès Padrosa Gorgot, edició Diputació de Girona (2009)
·Vikipèdia

 

Imatges

Newsletter


Subscriu-te al nostre newsletter.