• Home/
  • Notícies/
  • L'Ajuntament de Figueres lliura els Honors i Distincions de Ciutat 2018

Notícies

L'Ajuntament de Figueres lliura els Honors i Distincions de Ciutat 2018

Notícia 26/10/2018

Enguany s'han reconegut dues entitats de la ciutat: Càritas Figueres i la Casa Cultural de Andalucia, l'empresa Rieju, i cinc persones: Narcís Oliveras, Xavier Roura, Didac Lee, Maria Rosa Gratacós i Josep Frigola.

Dissabte 17 d'octubre es va celebrar l'acte de lliurament dels Honors i Distincions amb els següents reconeixements:

FULLA DE FIGUERA:

Narcís Oliveras i Terradas. Reconeixement a la seva trajectòria en el món cívic, social i polític a la ciutat de Figueres. Concessió a títol pòstum.

Va néixer a Figueres l’any 1930 on el seu pare regentava una carnisseria. Llicenciat en Dret i gerent d’empresa, el passat familiar -era descendent del republicà Abdó Terrades- pesava i condicionava. Va compaginar la seva feina al capdavant d’una empresa oleohidràulica amb la política. Integrant del nucli fundador de l’Assemblea de Catalunya, no va dubtar en posar-se al costat d’un altre líder polític figuerenc, el mític Josep Pallach, quan va crear el Reagrupament Socialista i Democràtic, a les acaballes del franquisme.

La pràctica desaparició d’aquella formació, per la mort sobtada del seu creador, va deixar Oliveres orfe de militància política. El 1981 va entrar a Unió Democràtica i el 1997 va passar a ser militant de Convergència Democràtica de Catalunya. El 1982 fou elegit senador, càrrec que va revalidar durant tres mandats seguits (fins al 1993). A Madrid va destacar com a orador i com a polemista erudit, però també com a persona de diàleg i de consens. Jordi Pujol el va cridar al Govern i durant menys d’un any -entre desembre de 1985 i maig de 1986- va ser conseller de Comerç. Després de 12 anys com a càrrec electe, Oliveres no va abandonar, però, la política. Va aprofitar la seva jubilació oficial per doctorar-se en Dret i donar classes a la Universitat de Girona. Com a militat de CDC –on va ser patró de la fundació Ramon Trías Fargas- va anar teixint complicitats i va ser un abanderat de les tesis independentistes, darrerament dins del Partit Demòcrata (PDECAT).

 

Càritas de Figueres. Reconeixement a la tasca duta a terme per aquesta entitat en favor de les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social i per facilitar la seva promoció i integració a la societat.

L’any 1955 s'inicien les activitats de Càritas a Girona i al cap de molt poc temps a la ciutat de Figueres. Aquesta entitat la varen constituir un conjunt de persones decidides a donar resposta de forma totalment voluntària i amb esperit cristià a unes necessitats peremptòries. Es va actuar per pal·liar les necessitats bàsiques: menjar, salut, habitatge, vestit... A partir de 1985 es veu la necessitat d'incorporar professionals del camp social a la tasca dels voluntaris. No n’hi ha prou amb la bona voluntat, sinó que cal una preparació tècnica així com una formació adequada per part del voluntariat per poder afrontar les noves necessitats detectades.

L'acció social de Càritas a Figueres se centra en les següents àrees de treball: acollida, problemes laborals, formació, Centre de Distribució d’Aliments (CDA), atenció a la gent gran, gestions sobre habitatge i lloguer social, servei d’assessorament jurídic i servei de rober.  

MEDALLA D’HONOR

Dídac Lee. Reconeixement a la projecció que ha fet de la ciutat de Figueres arreu del món a través de la seva trajectòria professional.

Nascut a Figueres el 1974, fills de pares xinesos procedents de Taiwan. Plenament arrelat a la ciutat, de ben jove ja va destacar pel seu caràcter emprenedor i innovador. Ha fundat diverses empreses tecnològiques, entre les quals es troba Inspirit, Scubastore (actualment TradeINN), Fhios, ThreePoints (al costat de Grupo Planeta) o Península, un dels seus projectes més recents, una consultora d'innovació per a corporacions.

És co-fundador del Fons d'Inversió Galdana-Ventures, el major fons de fons privats a Europa en tecnologia. Ha estat guardonat amb diversos reconeixements com: Millor Mentor Europeu pel FounderInstitute, una de les 100 personalitats destacades a nivell europeu per Wired, reconegut per IESE com un dels emprenedors més influents, i premiat com el millor emprenedor tecnològic, per la Universitat de Cambridge. El passat mes de maig, Lee va rebre el títol “Doctor Honoris causa” de la Universitat Segle 21 com a reconeixement a la seva trajectòria internacional en innovació tecnològica.

 

Rieju. Reconeixement a una empresa puntera de la ciutat en el sector motociclista, amb més de 80 d’història i immersa en una procés de renovació tecnològica.

En la història de la ciutat de Figueres hi ha hagut un sector empresarial emprenedor i molt important, amb projecció nacional i internacional, vinculat a la indústria de la bicicleta, els ciclomotors i les motocicletes. Aquesta indústria va arribar a ser puntera en molts aspectes, fent de Figueres tot un referents -en el transcurs del segle XX- amb marques reconegudes com Gimson, Maf, Rieju i Ruter.

L’empresa Rieju va ser creada l’any 1934 pels joves emprenedors Lluís Riera i Jaume Juanola. Es va constituir formalment com a societat el 1942, a la ciutat de Figueres, i des d’aleshores ha donat continuïtat, de forma ininterrompuda, a la fabricació de bicicletes, ciclomotors i motocicletes, sense perdre la propietat ni la gestió local. Rieju és, actualment, present als cinc continents, amb una extensa xarxa de concessionaris i distribuïdors.

L'any 2006 van arribar a exportar el 60% de la seva producció, posicionant-se com una de les marques capdavanteres del mercat de ciclomotors al mercat europeu, comercialitzant directament a Espanya, França, Itàlia i Regne Unit, i a través d'importadors per a la resta de països de la CEE. Actualment, venen els seus productes en 20 països, sota una sòlida estructura empresarial amb consciència ecològica, en la qual es produeixen 20.000 motocicletes/any. En l'actual marc de ràpids canvis socio-econòmics cap a nous posicionaments de sostenibilitat, Rieju s’ha redefinit amb un important canvi en el seu plantejament de negoci, amb una clara aposta pels vehicles sostenibles.

  

FILL ADOPTIU

Josep Frigola. Reconeixement a la seva trajectòria en el món social i cívic per la seva condició de missioner a diversos països de l’Àfrica.

Josep Frigola va néixer a Ventalló el 1941. De ben jovenet va entrar al seminari de Girona. Hi va cursar humanitat, filosofia i tres anys de teologia. Al setembre de 1962 se’n va a França amb els Missioners d’Àfrica per acabar els estudis. És ordenat capellà a Girona el 27 de juny de 1965. Arriba a Ouagadougou (Alt Volta, actual Burkina Fasso) el 21 d’octubre d’aquell mateix any. Aprèn la llengua mossi i exerceix tasques pastorals a la diòcesi de Kupela fins l’estiu de 1984. Entremig, de 1977 a 1980, li encomanen un servei d’animació missionera i vocacional a Catalunya.

Destinat tot seguit al Níger, fa un any d’estudis lingüístics de haussa a París. A l’agost de 1985 arriba al nou país africà. Hi serveix en dues missions a l’interior del país: Dogondoutchi i Birnin Konni. Al setembre de 1975 és nomenat conseller pedagògic del programa d’educació de base que desenvolupa l’Església catòlica en aquell país de forma coordinada amb el govern. En tot moment, la seva tasca pastoral ha anat acompanyada de treball docent o assistencial. Des de fa anys l’ONG Dníger.Cat, creada a Figueres, li ha donat suport en les seves accions en aquest país africà.

L’any 2008, Cossetània edicions va publicar “Tota una vida per Àfrica”, un llibre de més de 200 pàgines que recull aquestes cartes i comunicats personals que durant mig segle va anar enviant des del continent negre als seus amics i coneguts de Catalunya. Un testimoni aclaparador d’una vida al servei dels altres.

CIUTADÀ D’HONOR

Maria Rosa Gratacós. Reconeixement a la seva trajectòria com a concertista, professora de música i compositora.

Maria Rosa Gratacós Fàbrega (Figueres, 1929) és pianista, professora i compositora, filla del també músic Simó Gratacós. Quan estudiava al Liceu de Barcelona va ser elegida millor pianista acompanyant de cant l’any 1942. Va impartir classes a nombroses institucions docents de Figueres i Roses i va dirigir el cor de la parròquia de la Immaculada de Figueres. Va fundar la Coral femenina de Santa Cecília (1960) i dues corals infantils.

Amiga i contemporània de nombroses personalitats de la vida cultural figuerenca com Carles Fages de Climent, les germanes Vayreda i Carme Guasch, va musicar una cinquantena de poemes de tots ells i d’altres autors locals. També fou cantautora d’aquests poemes i promotora de l’anomenada “nova cançó empordanesa”, als anys 60 dels segle passat. El 2004 les escoles de música de la ciutat li van retre un homenatge conjunt. L’any 2010 va publicar el CD “Les meves cançons” amb una conjunt de composicions interpretades per ella mateixa.

Xavier Roura. Reconeixement a la seva implicació en el món empresarial de la ciutat i en el teixit associatiu.

Xavier Roura i Masó va néixer a Figueres l’any 1951. Fill d’una nissaga de fabricants d’espelmes iniciada al 1912, estava predestinat a continuar a la indústria familiar. Va estudiar peritatge mercantil a Girona, compaginant els estudis amb la feina a la cereria. Va ésser entrenador d’hoquei patins de l’ADEPAF i membre de la directiva del Patronat Catequística de Figueres, entitat molt vinculada al seu avi. També va estar vinculat al Cercle Sport i uns anys com a membre de la junta.

En el camp professional, ha estat el responsable de modernitzar l’empresa familiar i fer-la créixer,  passant d’un mercat únicament litúrgic a introduir les espelmes en el món de la decoració i més tard en les superfícies comercials. També va veure la necessitat d’obrir-se a Europa. Ha sabut adaptar-se als canvis de tendències de consum en el sector i a la globalització dels mercats.  Ha rebut diversos premis empresarials i s’ha caracteritzat per l’ajuda als necessitats de manera particular i des de l’empresa recolzant a entitats benèfiques i personalment a la Fundació Tutelar de l’Alt Empordà i a l’Associació Cultural  “Els Xiprers”.

DISTINCIÓ DE CIUTAT

Casa Cultural de Andalusia. Reconeixement a la seva trajectòria com a entitat integradora de la comunitat andalusa a Figueres, coincidint amb la celebració de 30 anys de la seva creació.

Aquest any la Casa Cultural de Andalucía de l’Alt Empordà celebra el seu 30è aniversari.Va ser creada amb l’objectiu de fomentar la cultura popular i tradicional andalusa, de facilitar la integració de les persones que provenen d’Andalusia i que s’instal·len a la ciutat de Figueres i a la comarca de l’Alt Empordà.

També desenvolupen una amplia tasca d’ensenyament del folklore andalús als infants i joves de la ciutat, en un marc de convivència i procurant sempre la integració de totes les cultures.

L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va destacar en el seu discurs: "Avui hem fet memòria i hem reconegut la trajectòria de persones, empreses i entitats. Tots ells, que han fet, i que fan tant per Figueres, ens omplen de satisfacció i ens esperonen a continuar treballant per la ciutat. I va afegir: " Tots ells constitueixen l’exemple més clar d’aquest orgull que ens omple com a figuerencs."

Vídeos

Newsletter


Subscriu-te al nostre newsletter.