• Home/
  • Notícies/
  • L’Embarraca’t 2014 celebra el 25è aniversari destacant el seu caràcter participatiu

Notícies

L’Embarraca’t 2014 celebra el 25è aniversari destacant el seu caràcter participatiu

Notícia 07/02/2014

“La participació ens fa grans” és el missatge escollit pel 25è aniversari de l’Embarraca’t que es celebrarà les properes fires i festes de la Santa Creu. De fet, l...

Una activitat on a l’entorn d’un escenari amb música en directe, associacions de tot tipus serveixen entrepans i beguda per tal de finançar les seves activitats.

“Tot i que es tracta d’una activitat que es realitza a moltes altres poblacions, el valor afegit que es vol reivindicar és el de la participació. I és que a Figueres aquesta activitat no s’entendria sense el món associatiu juvenil, sense la infinitud de reunions a hores intempestives entre regidors de l’ajuntament i joves de la ciutat que, durant vint-i-cinc anys, en una pugna que més d’una vegada ha resultat incòmoda o obertament hostil, han arribat a acords per tal que el resultat fos una festa popular i, sobretot participativa”, explica el regidor de Joventut, Pere Giró.

Recordar que l’Embarraca’t s’organitza al voltant d’una assemblea, després en comissions, s’estableixen prioritats, mecanismes de control de les sessions, de l’assistència i es decideix com gestionar els diners que l’ajuntament hi destina. Per obrir la celebració del 25è aniversari, amb la complicitat de les entitats i del Consell local de joventut, es fa una crida perquè tothom que tingui material gràfic (fotos, vídeo, articles) que permeti reconstruir part de la història de les barraques.

L’objectiu és que aquest material documenti un treball amb el qual es vol reivindicar el paper de les persones que hi han participat activament. Els joves, i no tan joves, que tinguin material i vulguin cedir els drets de reproducció, s’han de posar en contacte amb l’ajuntament al mail joventut@figueres.org.

Breu història
El fenomen de les barraques arriba a Figueres l’any 1990 liderat pels joves de vuit entitats, essent el regidor de Joventut en Jordi Cuadras. En aquesta primera edició, encara no se’n diu “Embarraca’t” sinó que pren el nom del lloc on s’ubica, la plaça de la Palmera. Els anys 1990, 1991 i 1992, la festa porta el nom, respectivament, de «Fes-t’hi a la palmera», «Una palmera no fa jardí» i «La palmera canyera». Amb un pressupost irrisori, les entitats aconsegueixen consolidar un programa que combina activitats populars de tarda i nit, tot i la forta oposició dels veïns.

En aquestes primeres edicions, el fenomen agafa volada i l’increment de sol·licituds per part d’entitats juvenils que volen integrar-se al projecte provoca que es plantegi un canvi d’ubicació. L’any 1993 la festa es trasllada al solar on feia poc s’havia derruït l’edifici conegut popularment com “Ca la Lucrècia” (a la Plaça de la Font Lluminosa) i l’activitat passa a anomenar-se «Embarraca’t amb nosaltres», lema exposat amb un gran grafit al mur exterior del solar.

Aquesta edició, la quarta, va ser la darrera en fer-se al centre de la ciutat. El solar de “Ca la Lucrècia” desapareix en construir-s’hi l’edifici que actualment n’ocupa l’espai i, a l’hora de cercar-ne una nova ubicació, es considera l’espai deixat per l’antiga fàbrica de talc. Els anys 1994 i 1995 s’hi porta a terme l’activitat que a partir d’aquell moment ja portarà fins avui el nom «Embarraca’t», tot i que popularment molta gent s’hi refereixi com “les barraques”.

L’espai de la fàbrica de talc (ocupat actualment per una superfície comercial davant del passeig anomenat Rambla Nova) pateix, l’any 1995, un trist i famós esdeveniment que marca per sempre aquell recinte i a tota una generació. Ja el 1996, “les barraques” es traslladen a la Plaça Europa —essent regidor de Joventut en Josep Fàbrega, qui l’any abans gestionava una de les barraques—, ubicació que ha perdurat fins avui.

Les primeres barraques de la Plaça Europa es fan a l’aixopluc d’una gran carpa central, element que perdurarà fins l’any 2000. Amb en Joan Balada com a regidor, s’aposta per una infraestructura més moderna i, entre d’altres canvis, en lloc de la carpa i el petit escenari, s’incorpora al projecte un escenari de grans dimensions i una distribució similar a la que encara avui es conserva. En aquell moment, les barraques de Figueres, amb la complicitat del món associatiu juvenil, fan un salt qualitatiu i aposten per elements que les fan diferencials i úniques a la província. L’exponent més clar d’això és el got de més d’un ús, que s’implementà l’any 1999 i que, des d’aleshores, ha estat un element identificatiu de totes les festes populars.

Al llarg dels anys, les entitats —que són l’ànima del projecte— han anat perfeccionant mecanismes de participació destinats a fer d’aquesta activitat un procés viu i dinàmic que exigeix, tant de l’ajuntament com del món associatiu, un esforç actiu per arribar a acords. És probable que això hagi permès, a molts joves de la ciutat, prendre consciència de la complexitat dels mecanismes amb els quals s’articula la participació i la presa de decisions en una societat democràtica i que això, alhora, s’hagi vist reflectit en trajectòries personals molt vinculades a l’activisme polític, social o econòmic dins la comarca.

Imatges

Newsletter


Subscriu-te al nostre newsletter.