• Home/
  • Notícies/
  • Resolució de les Beques AGITA i Beca de Recerca Ciutat de Figueres, edició 2022, que convoca l’Ajuntament de Figueres

Notícies

Resolució de les Beques AGITA i Beca de Recerca Ciutat de Figueres, edició 2022, que convoca l’Ajuntament de Figueres

Notícia 06/07/2022

Resolució de les Beques AGITA i Beca de Recerca Ciutat de Figueres, edició 2022, que convoca l’Ajuntament de Figueres

 

En la convocatòria d’enguany de les Beques AGITA -les quals tenen com a objectiu l’ajut a la creació, producció, exhibició, difusió de les arts i fomentar la creativitat facilitant l’aparició, el desenvolupament i la consolidació de projectes artístics contemporanis-, el jurat, després d’estudiar i valorar els projectes presentats segons els criteris que indiquen les bases de la convocatòria, ha proposat que s’atorguin Beques AGITA edició 2022, a cinc projectes dels vint-i-vuit presentats:

 

-          Mirades creuades entre passat i futur, àmbits de noves tecnologies i musical, presentat per Manuel Ribera Torres, amb un import de 10.000,00 €

-          Fins i tot les rentadores, àmbit de les arts escèniques i presentat per Joaquim Palmada Belda, amb un import de 7.000,00 €

-          Las cosas: una historia del S XXI, àmbit de les arts visuals, presentat per Marcela Jacarilla Jordà, amb un import de 6.776,00 €

-          Un segundo bajo la arena, àmbit de les arts escèniques, presentat per Associació Desasosiego, amb un import de 5.000,00€

-          L'arbre, projecte audiovisual, presentat per Adrià Expòsit Goy, amb un import de 3.950,00€

 

Pel que fa a la Beca de Recerca Ciutat de Figueres 2022, que té com a objectiu el foment de l’estudi en els àmbits de les ciències socials i humanes i de les ciències naturals, i que es pretén atorgar al millor projecte d’investigació inèdit en els camps social i científic referits a la ciutat de Figueres, el jurat va declarar deserta l’edició d’enguany.

 

 

Presentacions dels projectes becats AGITA 2022:

 

-           Mirades creuades entre passat i futur

Mirades creuades entre passat i futur neix d’un procés creatiu conjunt, entre Manel Ribera, compositor, i Roger Illa, pianista especialitzat en interpretació amb instruments de teclat històrics, en el qual es parteix d’una investigació exhaustiva de les tècniques d’interpretació i de composició per a instruments de teclat dels segles XVII i XVIII a través dels Schemata i Partimenti originals usats en aquesta època, contraposant-ho amb els elements musicals de la contemporaneïtat, així com l’experimentació simultània i a temps real d’afinacions i temperaments històrics per crear una tridimensionalitat microtonal en l’espectre sonor.

Es posa especial èmfasi en la música de Josep Duran i Pejoán (Cadaqués, Alt Empordà, 1730 - Barcelona, 24 de gener de 1802) com a gran representant de la música galant de les nostres contrades que estudià de fet amb Francesco Durante a Nàpols, centre neuràlgic i professor importantíssim dels esmentats Schemata i Partimenti.

El resultat d’aquest procés creatiu serà la creació d’una obra contemporània per a dos instruments de teclat propis d’aquestes èpoques, el fortepiano Anton Walter ca. 1803 i el piano de taula Érard & Frères, construït a París el 1805, juntament amb dos teclats mestres controlats mitjançant programari informàtic avançat.

 

-           Fins i tot les rentadores

Hi ha tres aspectes principals que les rentadores demostren a diari sense que ens n’adonem.

Primer de tot, demostren que una peça d’arts escèniques, la seva estructura, està arrelada a l’inconscient de la natura. Comença suau. Puja. Es centrifuga. Cau. S’acaba. Com la vida. Com les nits. Com el sexe. Com les rentadores.

El segon aspecte fa referencia al gènere: les rentadores no tenen gènere. O encara més, tenen el nou gènere. No son res sense nosaltres, els humans. I nosaltres no som res sense elles, les màquines. Quan fem l’amor amb elles, els nostres fills s’alçaran com a tirans del món.

Finalment, les rentadores manufacturen les nostres cures. Renten. Miren. Aprenen. Ens redimeixen. I volen que l’escenari sigui seu.

Així doncs, aquesta peça inclou només un performer: la rentadora. Les nostres necessitats sucumbeixen a les seves necessitats.

Volem trobar-nos amb la rentadora, acceptar les dificultats i també els avantatges que comporta no tenir cap cos humà en escena. Volem explorar el seu potencial comunicatiu i mesclar-lo amb els llenguatges intrínsecs de les arts escèniques.

Volem assenyalar l’extraordinari dins del que és domèstic i convidar al públic a fixar-s’hi amb uns altres ulls. Tal i com ens va ensenyar Duchamp, les diferents maneres d’observar els objectes del nostre dia a dia.

 

 

-           Las cosas: una historia del S XXI

Las cosas: una historia del S XXI, plantea una nueva reinterpretación en clave de video de los textos escritos por Gustave Flaubert y Georges Perec. En este caso, se propone sustituir las enumeraciones y descripciones que conforman Las cosas por diálogos mantenidos entre los dos personajes protagonistas: una aparente contradicción con la que se pretende otro tipo de acercamiento a esa nada que buscó Flaubert con tanto anhelo. La propuesta presentada intercalaría la intervención de los dos actores que aparecen dialogando en escena con las intervenciones eventuales de una voz en off, que a su vez haría referencia a la interpretación de dichos actores, estableciendo así un juego autorreferencial que permitiría una lectura de la obra a varios niveles.

La reflexión que propuso Georges Perec con esta novela en 1965 vaticinaba de algún modo los efectos que el neoliberalismo tendría en el S XXI. La intención de este proyecto es, por un lado, la de mostrar que la situación que planteaba Perec resulta hoy más presente que nunca: nuestra obsesión por los objetos, por las marcas y lo que representan, por el consumo y la sobreproducción; por otro, la de trasladar las detalladas descripciones de la novela de Perec al momento presente y convertirlas en diálogos (interpretados por actores) que reflexionen sobre la influencia del neoliberalismo en nuestra rutina cotidiana.

 

 

-           Un segundo bajo la arena

Un segundo bajo la arena és un espectacle a l'aire lliure que mescla teatre i música en directe a partir de l'argument de Bodas de sangre de Federico García Lorca. Un espectacle plantejat com una experiència on el públic es converteix en un nou convidat que permet reprendre la celebració interrompuda i concloure el ritual. Es desdibuixen les línies que separen públic i intèrprets, de manera que totes seiem a les taules d’aquest banquet nupcial, xerrem, brindem, i compartim un vespre a la fresca.

Bodas de sangre narra la història del casament entre La Novia i El Novio. Els dos estan decidits a casar-se, però tot trontolla quan el dia del casament apareix Leonardo, ex-parella de La Novia, i fa ressorgir sentiments del passat. Per altra banda, La Mare d'El Novio viu ancorada en la necessitat de trobar justícia pels seus morts. Un clàssic de la literatura dramàtica que indaga en temes universals com l’amor, la passió, la venjança o la memòria, sempre des de la sensibilitat i la bellesa de la poesia. El projecte parteix d'aquesta trama amb una nova dramatúrgia que explora, a més a més, altres conceptes com la solitud, l'aïllament, la interrupció i el retorn a la celebració.

 

 

-           L'arbre

L’arbre és un curtmetratge documental que vol repensar la relació que establim amb la naturalesa des del punt de vista arbori en un moment de crisi ambiental i paisatgística. És un documental de creació que vol esdevenir una experiència estètica que ens permeti despullar-nos del nostre cos per esdevenir fusta, fulles, llum i vent per repensar-nos a nosaltres mateixos des de l’altre.

Imatges

Newsletter


Subscriu-te al nostre newsletter.